21.30 h Concert de Nadal
Amb l'Associació Musical l'Almoina i la Coral l'Almoina
Local de la Música
PROGRAMA
1a Part
Ferrer FERRAN (València, 1966)
Mar i Bel (fantasia espanyola per a banda)
Reveriano SOUTULLO (Puenteareas, 1884 - Madrid, 1932) i Juan VERT (Carcaixent, 1890 – Madrid, 1931)
La del Soto del Parral (Sarsuela, 1927)
“Ronda de enamorados”
Pablo SOROZÁBAL (San Sebastià, 1897 – Madrid, 1988)
La tabernera del Puerto (Sarsuela - Romance marinero, 1936)
Romança de Marola, “En un país de fábula”
Pablo LUNA (Saragossa, 1879 – Madrid, 1942)
El niño judio (Sarsuela, 1918)
“Canción de Manacor”
Francisco Asenjo BARBIERI (Madrid, 1823 - 1894)
El barberillo de Lavapies (Sarsuela, 1874)
Sel.lecció
2a Part
Roberto CANTORAL (Mèxic, 1935 -2010)
El Reloj (Bolero)
César PORTILLO DE LA CRUZ (La Habana - Cuba, 1922)
Volver a empezar (Bolero - Filin)
Cole A. PORTER (EUA, 1891-1964)
Begin the beguine (Beguine, 1935)
Mostra de Nadales (Arranjaments de Ginés Ramírez González)
Arre Borriquito, Campana sobre Campana, Jingles Bells, Una pandereta suena, Blanca navidad.
Solistes: Remei Fluixà, Merxe Calomarde i Camilo Gregori
Dirigeixen: Isidro Alemañ Sanchis i Jose Antonio Pons Albuixech
Dirigeixen: Isidro Alemañ Sanchis i Jose Antonio Pons Albuixech
NOTES AL PROGRAMA
D'un joc de paraules naix Mar i Bel, combinant el Mar amb la bellesa i el sol de la terra espanyola. Començarà el concert amb aquesta composició que ofereix una combinació de ritmes típics d'Espanya. Comença l'obra amb la tradicional Malaguenya, folklore de Màlaga, palmes típiques dels gitanos i algaravia acompanyant a la “cantaora” que ve descrita per un gran soli de trompeta a mode de “copla”. Al llarg de l'obra apareixen breus tocs recordant la Jota d'Aragó. Tota la secció lenta és un cant en forma de Albades, dansa lenta que utilitza el “cantaor” per seduir a una persona, típiques de València. Tota la música descriu l'alegria i il·lusió de les gent que habiten aquesta terra d'Espanya, on tant brilla el Sol i tans de so ofereix el clar Mar. Pel que fa al seu autor, les seues dues simfonies “Tormenta del desierto” i “La passió de Crist”, el converteixen en una figura clau pel que fa a la composició de música per a banda actual, que combina molt bé la tècnica amb la creativitat, fusionant la música d’ avantguarda amb el llenguatge del romanticisme.
La Sarsuela fa referència a un gènere líric típic espanyol que alterna parts instrumentals, parts cantades i parts parlades; una òpera còmica a la espanyola que encara que naix al Segle XVIII, visqué el seu màxim esplendor al XIX. Avuí començarem la nostra sel.lecció de Sarsueles amb “La del Soto del Parral”, una de les més importants pel que fa a l’enllaç entre elements seriosos i còmics, fruit d’una de les diverses col·laboracions que feren els mestres Soutullo i Vert, i en la qual destaca la seua cuidada instrumentació i habilitat per a integrar el sabor popular i fluïdesa dels cors. L’acció té lloc en una finca Segoviana del Segle XIX on els seus personatges ens ensenyaran com els “xafardejos” poden posar en perill amors i amistats.
Pablo Sorozábal fou un dels últims grans representants de la Sarsuela en una època en la que el gènere mostrava símptomes d’esgotament. Amb el sota títol de “Romance marinero”, ací la història gira al voltant de Marola, una bella tavernera a la que persegueixen tots els homes del Port de Cantábreda (ciutat imaginaria), encarà que Leandro serà l’únic enamorat a qui ella correspondrà. En aquesta ocasió escoltaran la “Romança” de Marola “En un país de fábula”.
L’ originalitat d’estil i l’ elegància melòdica convertiren a Pablo Luna en un destacat representant d’un nou estil de Sarsuela inspirat en la “opereta Vienesa”. “El niño judio” es un clar exponent d’aquest nou estil carregat de refinament i exotisme, la qual cosa s’evidencia amb la pujada a l’escenari de llocs tan pintorescs com la ciutat de Alepo (Síria) o Baroda (L’Índia). En aquesta peça el solista interpretarà a Manacor, un trobador ambulant que canta les seues cançons per tal d’atraure al públic.
La música del Mestre Barbieri esta formada per obres plenes d’ingeni i esperit popular, recurrint a formes autòctones com la jota o la seguidilla, per tal de donar vida a un excel·lent quadre de costums ambientat en els barris populars de Madrid. Tancarà la primera part “El Barberillo de Lavapies”, una de les obres més importants de Barbieri on s’utilitza, com ja es propi en aquest gènere, dos móns paral·lels: el “castizo” i l’aristocràtic, encara que a diferència de la resta de sarsueles grans, ací la parella còmica es converteix en protagonista.
El Bolero és una Balada o cançó romàntica que nasqué a Cuba i es desenvolupà per diferents països d’Amèrica Llatina. Encetarem la segona part del concert amb El “Reloj”, un dels Boleros més coneguts o escoltats al nostre país, fruit de l’obra d’un dels compositors de major fama internacional en aquest gènere i membre-fundador del trio “Los tres caballeros”, el mexicà Roberto Cantoral.
Durant la segona meitat dels anys quaranta, Portillo de la Cruz, entre altres, va ser capaç d’iniciar un nou gènere a Cuba amb nous elements expressius i en el context de la cançó trobadoresca Cubana, establint un diàleg de gran realisme amb tot el públic a través de la emoció i la estructura sintàctica del Bolero, i batejant-lo amb el nom de Filin, que venia a ser una manera d’interpretar el Bolero fortament influenciada pel Jazz. “Contigo en la distancia” és un clar eixemple d’aquest nou gènere Cubà.
Cole Porter va ser un compositor i lletrista Americà, autor d’algunes de les cançons més populars de la música Nord-americà del Segle XX com “I Love París” o “Night and Day”. Els seus èxits foren interpretats per artistes de la talla de Frank Sinatra, Ella Fitzgerald o Charlie Parker. En aquesta ocasió escoltaran una de les seues obres amb més projecció internacional, el conegut beguin (o ball lent per a ballar amb parella) “Begin the beguin”.
Acabarà el concert amb una mostra de nadales arranjades pel professor Ginés Ramírez González, i que encara que no tenen el seu origen a les nostres comarques, si que són les més conegudes i les més interpretades.
Aprofite l’ocasió per a desitjar-los unes bones festes.
José Antonio Pons i Albuixech
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada